En una reunió escolar, una família planteja un dubte: «Si comencem a fer servir un comunicador, deixarà d’intentar parlar?». És una escena il·lustrativa, però recull una preocupació freqüent: voler ajudar i témer que un suport tanqui altres possibilitats. La comunicació augmentativa i alternativa (CAA) permet obrir vies d’expressió mentre s’acompanya el desenvolupament de la comunicació de cada persona.
La comunicació és un dret humà fonamental. Quan un infant, un adolescent o una persona adulta autista té dificultats per expressar-se amb la parla, sigui de manera habitual o en moments de sobrecàrrega, sovint apareixen dubtes, pors i falses creences que endarrereixen l’accés a suports essencials. Entendre com funciona la comunicació augmentativa i alternativa (CAA) en l’autisme ajuda a detectar barreres i a donar més marge a la persona per decidir com es vol comunicar.
Encara avui és freqüent sentir que els pictogrames, els plafons de comunicació o els comunicadors digitals són un últim recurs. La comunicació augmentativa i alternativa (CAA) es pot plantejar des que es detecta una necessitat de suport. Les revisions en població infantil autista no han trobat que introduir-la freni la parla. En alguns infants s’han observat avenços en la parla, tot i que la magnitud dels canvis varia. La prioritat és disposar d’una manera accessible d’expressar-se i participar des d’ara.
En aquesta guia trobaràs
- Què és la comunicació augmentativa i alternativa?
- CAA en paper i en pantalla
- Cinc mites sobre la CAA en l’autisme
- Com modelar la CAA amb llenguatge natural assistit
- Com començar a utilitzar la CAA a casa i a l’escola
- Preguntes freqüents sobre la CAA
- Fonts consultades
- Orientació psicopedagògica per a famílies
Què és la comunicació augmentativa i alternativa?
La comunicació augmentativa i alternativa (CAA) agrupa formes, estratègies i eines que complementen la parla o permeten comunicar-se per altres vies. Pot incloure gestos, signes, escriptura, pictogrames, plafons i comunicadors amb veu. Els sistemes augmentatius i alternatius de comunicació (SAAC) organitzen aquests recursos perquè la persona pugui expressar idees, preferències, emocions i necessitats.
Comunicació augmentativa. Complementa la parla quan cal, per exemple per aclarir un missatge, completar el que es vol dir o disposar d’una altra via d’expressió quan parlar requereix més esforç.
Comunicació alternativa. Ofereix una via principal d’expressió quan la parla no està disponible o resulta insuficient en aquell moment. Una mateixa persona pot combinar totes dues funcions segons la situació.
Per exemple, una persona pot parlar durant una conversa tranquil·la i preferir escriure si hi ha molt de soroll. Un infant pot indicar amb un gest que vol acabar un joc, fer servir el plafó per proposar-ne un altre i tornar-hi quan vulgui explicar què li ha agradat. El suport és més útil quan pot formar part d’aquest intercanvi amb naturalitat.
Un suport visual i un sistema de CAA poden compartir imatges, i la seva funció depèn de com s’utilitzin. Una agenda que mostra «primer parc, després casa» ajuda a entendre què passarà. Un plafó amb què la persona pot dir «hi vull anar», «no vull» o «quan?» li permet expressar els seus propis missatges. Un pictograma aïllat no constitueix, per si sol, un sistema complet: importen el vocabulari disponible, la forma d’accés i les oportunitats de conversar.
CAA en paper i en pantalla
Els suports en paper i els comunicadors digitals es poden complementar. La combinació es tria amb la persona, tenint en compte com accedeix al sistema, amb qui es comunica i en quins entorns el necessita.
En paper. Un plafó o un quadern pot aplegar símbols, fotografies o paraules. Es pot preparar per tenir-lo a mà en activitats concretes o com a alternativa al comunicador habitual si aquest no està disponible. ARASAAC ofereix pictogrames amb què es poden dissenyar suports, d’acord amb la seva llicència.
En pantalla. Els comunicadors i algunes aplicacions permeten organitzar el vocabulari en diferents pàgines i emetre missatges amb veu sintetitzada. Segons el dispositiu i la configuració, s’hi pot accedir amb el tacte, la mirada o l’escombratge, entre altres opcions.
Els formats en paper i en pantalla es poden complementar. El vocabulari i la forma d’accés s’adapten a cada persona.
Cinc mites sobre la CAA en l’autisme
Acompanyar famílies i equips docents implica parlar dels dubtes que apareixen quan es proposa un suport nou. Aquests cinc mites ajuden a aclarir què aporta la CAA i com es pot fer servir en la vida quotidiana.
Mite 1 · «Si li donem un comunicador o pictogrames, s’hi acomodarà i deixarà d’esforçar-se per parlar»
Realitat. Les revisions sobre població infantil autista no han trobat indicis que la CAA freni la parla. En alguns estudis també s’han observat avenços en la parla, generalment modestos i variables. Poder demanar ajuda, explicar una cosa que ha passat o dir «no» ja és un avenç comunicatiu, tant si s’expressa amb paraules, signes, un plafó o un comunicador.
Mite 2 · «Cal esperar que sigui més gran per veure si comença a parlar pel seu compte»
Realitat. No hi ha una edat mínima general per plantejar la CAA. Si a un infant li costa fer-se entendre, podem oferir-li suports ajustats a la seva edat, els seus interessos i la seva manera de comunicar-se mentre continua desenvolupant els seus recursos. Poder expressar què necessita o què li molesta pot alleujar una part de la frustració. També convé tenir en compte altres causes de malestar, com el dolor, el cansament o la sobrecàrrega.
Mite 3 · «Cal complir uns prerequisits cognitius o motors per començar»
Realitat. Per accedir a un SAAC no cal saber aparellar imatges, haver demostrat prèviament intenció comunicativa ni tenir un nivell cognitiu determinat. El llenguatge s’aprèn fent-lo servir en un context significatiu, no superant proves prèvies. La valoració serveix per triar com pot accedir la persona al sistema i quins suports necessita per fer-lo servir en la seva vida quotidiana.
Mite 4 · «Els pictogrames i els comunicadors només serveixen per demanar coses (aigua, galeta, lavabo)»
Realitat. Si reduïm un plafó de comunicació a un catàleg de menjar i joguines, limitem les possibilitats d’expressió de la persona. Demanar és només una de les moltes funcions del llenguatge. Qualsevol infant, adolescent o persona adulta autista té dret a rebutjar i posar límits («no vull», «para», «necessito descansar»), fer preguntes, comentar alguna cosa que li fa gràcia, expressar dolor o emocions, saludar i opinar. Per això convé combinar paraules freqüents que serveixen en situacions diverses, com «vull», «més», «ajuda» o «jo», amb paraules pròpies dels seus interessos i rutines, com «dinosaure» o «iogurt». És una manera d’ampliar el que la persona pot dir en contextos diferents.
Una conversa també permet preguntar, compartir emocions, opinar i posar límits. Escena il·lustrativa.
Mite 5 · «Fer servir una tauleta com a comunicador aïlla la persona davant la pantalla»
Realitat. Una tauleta amb un sistema de CAA pot ajudar a participar en una conversa, fer una pregunta o compartir una broma. És important que a casa i a l’escola se’n reconegui la funció comunicativa i es mantingui l’accés al sistema durant les activitats i les converses del dia a dia.
Cal distingir-ne la funció d’altres usos de la pantalla. Si el mateix dispositiu també es fa servir per jugar, els acords sobre el joc han de preservar una via accessible de comunicació. Retirar el comunicador com a càstig o deixar-lo fora de l’abast de la persona pot impedir-li expressar precisament allò que necessita explicar.
Com modelar la CAA amb llenguatge natural assistit
Imagina que vols aprendre japonès i que el teu únic recurs és un diccionari. Si ningú parla japonès amb tu, et costarà aprendre com es fan servir les paraules en una conversa. Amb la CAA, veure i sentir com altres persones fan servir el sistema ofereix un model en situacions reals.
El modelatge o llenguatge natural assistit (LNA) és una estratègia estudiada per acompanyar l’ús de la CAA. L’interlocutor assenyala o activa algunes paraules al plafó o al comunicador mentre parla amb naturalitat. Per exemple, quan diem «Obrirem la porta per sortir al pati», podem assenyalar [OBRIR] i [PATI] si estan disponibles al sistema.
- Modela sense exigir una resposta. Assenyala o activa paraules al comunicador perquè la persona pugui veure com es fan servir. Deixa espai perquè respongui quan vulgui i amb la forma de comunicació que li vagi millor en aquell moment.
- Respecta la iniciativa i l’espai corporal. Evita moure la mà de la persona perquè premi un botó o assenyali un pictograma. Si necessita ajuda per accedir al sistema, acorda amb ella o amb el seu equip una manera de donar-li suport que respecti la seva autonomia.
- Integra el modelatge en moments reals. Comentar un conte, triar el berenar o parlar d’un interès compartit són oportunitats per fer servir el sistema en una conversa que té sentit per a la persona.
Si en un conte apareix un personatge que fa riure, pots assenyalar [RIURE] al comunicador mentre comentes l’escena. Si l’infant gira la pàgina, espera i observa com vol continuar. Situacions així ofereixen ocasions per compartir una impressió, expressar una preferència o fer una pregunta.
Com començar a utilitzar la CAA a casa i a l’escola
El sistema acompanya la persona allà on necessita comunicar-se. La coordinació entre la persona que el fa servir, la família i l’equip educatiu ajuda a mantenir-lo disponible i a aprofitar les situacions espontànies del dia a dia.
Mantingues una via de comunicació accessible. Acordeu com tindrà el sistema a mà a classe, al pati, al menjador i a casa. En les activitats en què no pugui fer servir el dispositiu habitual, prepareu amb la persona una alternativa que pugui utilitzar. Mantingueu l’accés a la comunicació també en moments de malestar.
Acull les diferents formes de comunicació. Una mirada, un gest, una ecolàlia o una vocalització poden expressar alguna cosa, segons la persona i el context. Si un infant assenyala l’aigua, respon al seu gest i, si és oportú, modela les paraules al sistema: «Vols [BEURE] [AIGUA]. Aquí en tens». Evita condicionar l’accés a l’aigua al fet que la demani d’una manera concreta.
Per començar a coordinar-vos, podeu organitzar una primera observació compartida:
- Trieu una situació quotidiana. Pot ser preparar el berenar, comentar un conte o acabar una activitat. Busqueu un moment que interessi a la persona i permeti conversar sense convertir cada intercanvi en una prova.
- Comproveu l’accés i el vocabulari. Acordeu on serà el sistema i verifiqueu que la persona el pugui utilitzar. A més de demanar objectes, necessita opcions per comentar, preguntar, demanar ajuda, rebutjar o dir que una cosa s’ha acabat.
- Acordeu com acompanyar. Les persones que hi participen poden modelar algunes paraules, respectar les altres formes de comunicació i deixar temps per respondre. No cal que tothom faci servir la mateixa frase. És important, però, que tothom mantingui una actitud d’escolta.
- Reviseu què passa. Pregunteu a la persona què li ha resultat útil i observeu quan el suport era fàcil de trobar i d’utilitzar. Valoreu també si els altres entenien els seus missatges i hi responien. Aquestes observacions ajuden a ajustar l’entorn, el vocabulari o la forma d’accés.
Per exemple, si a l’hora de berenar només hi ha opcions per triar aliments, pot resultar difícil dir «no m’agrada», «és calent» o «et vull explicar una cosa». Abans d’interpretar que la persona no es vol comunicar, convé revisar si té disponibles aquests missatges i si l’interlocutor li dona temps per expressar-los.
Els suports d’anticipació poden complementar la CAA. Si vols preparar una transició amb una foto, un dibuix o una seqüència, consulta com triar i adaptar els suports visuals en l’autisme.
A l’aula, aquesta coordinació forma part dels ajustos que faciliten la participació. Pots ampliar aquesta perspectiva a la guia d’adaptacions escolars en l’autisme, especialment a l’hora d’acordar consignes, temps i formes de respondre amb l’equip educatiu.
Preguntes freqüents sobre la CAA
La CAA és només per a infants petits o per a persones autistes no parlants?
La CAA pot ser útil a qualsevol edat. Algunes persones autistes que parlen habitualment troben que els costa més fer-ho en determinats contextos o en moments de sobrecàrrega. Poder escriure un missatge, assenyalar una targeta o utilitzar un comunicador els ofereix una altra via per expressar-se quan la necessiten.
Com sé si és millor començar amb plafons en paper o amb una tauleta?
Observa amb la persona quin format pot fer servir amb més comoditat i què necessita comunicar als llocs on passa el dia. El paper i la pantalla es poden complementar. Un professional de la logopèdia amb formació en CAA pot ajudar a valorar l’accés, el vocabulari i la configuració amb la persona, la família i l’equip educatiu.
Quines opcions de CAA hi ha en castellà i català?
Grid 3 per a Windows ofereix opcions en castellà i català. AsTeRICS AAC disposa de models de comunicador d’ARASAAC en totes dues llengües. Si la persona utilitza totes dues llengües, convé comprovar el vocabulari disponible, la veu, la forma d’accés i la facilitat per canviar de llengua en el dispositiu que farà servir.
Li hem de treure el comunicador si prem els botons repetidament?
Mantingues l’accés al comunicador. Prémer diverses vegades pot formar part de l’exploració del so o del sistema. Observa el context i deixa temps perquè la persona explori. Si sembla que vol comunicar alguna cosa, pots respondre amb naturalitat i modelar una altra opció, deixant espai perquè confirmi o corregeixi la teva interpretació.
Fonts consultades
La guia professional d’ASHA orienta sobre la valoració i l’accés a la CAA. La revisió de White i col·laboradors analitza resultats sobre la parla en població infantil autista; la de Biggs i col·laboradors estudia el modelatge en infants i joves amb necessitats complexes de comunicació. Cal interpretar-ne els resultats tenint en compte la diversitat de participants, sistemes i contextos.
- ASHA · Guia professional sobre comunicació augmentativa i alternativa
- White i col·laboradors · Revisió sistemàtica sobre CAA i parla en població infantil autista
- Biggs, Carter i Gilson · Revisió sistemàtica del modelatge en CAA
Orientació psicopedagògica per a famílies
Si us pregunteu com introduir suports de comunicació en les rutines de casa o quines qüestions portar a una reunió amb el centre educatiu, el servei d’orientació psicopedagògica per a famílies de Charlando con TEA us pot ajudar a ordenar els dubtes i acordar els passos següents.
0 comentaris