L’inici d’un curs o el canvi de trimestre pot concentrar moltes novetats en pocs dies. Per a una part de l’alumnat autista, una aula diferent, uns altres horaris, un equip docent nou o més soroll als passadissos poden fer que participar i seguir les tasques requereixi més esforç.
Des de la pràctica psicopedagògica, hi ha una pregunta que ajuda a orientar les decisions a l’aula. Quina barrera està dificultant que aquest alumne participi, aprengui o mostri què sap? De vegades, la dificultat té a veure amb la manera de presentar les consignes, el soroll de l’entorn o el format d’una prova.
Convé distingir dues decisions. Un ajust d’accés o de metodologia modifica les condicions per aprendre o respondre. Per exemple, es poden presentar les instruccions per escrit o ampliar l’espai de resposta en un examen. En altres casos, l’equip docent valora si també cal personalitzar els criteris amb què s’avalua l’aprenentatge.
A Catalunya, quan correspon elaborar un pla de suport individualitzat (PI), el centre hi recull les decisions educatives, les mesures i els suports i els criteris d’avaluació aplicables. L’equip docent l’elabora amb la participació de l’alumne o alumna i de la seva família. La tutoria en coordina el procés.
Què són els ajustos raonables en l’autisme i com es relacionen amb el DUA?
Un ajust raonable és una modificació necessària i adequada en un cas concret que permet a una persona amb discapacitat participar en igualtat de condicions i que no comporta una càrrega desproporcionada o indeguda. A l’aula pot afectar l’entorn, els materials, la comunicació o la manera de respondre a una activitat.
El disseny universal per a l’aprenentatge (DUA) proposa preveure, quan es preparen les activitats, diferents maneres d’implicar-se, d’accedir a la informació i d’expressar el que s’ha après. Un horari visible, unes instruccions ordenades o un projecte dividit en passos poden facilitar l’accés de més alumnes a les activitats. Quan persisteix una barrera individual, l’equip valora quin suport específic cal.
Alguns exemples d’ajustos a l’aula i en l’avaluació. La tria depèn de les barreres i necessitats de cada alumne.
Quatre àmbits d’ajust i un eix de coordinació
Aquesta guia recorre l’entorn sensorial, la manera d’organitzar les tasques, els formats d’avaluació i els moments menys estructurats de la jornada. Per començar, tria amb l’alumne una situació que li costa i un canvi que el centre pugui provar. Si perd el fil quan les instruccions són llargues, podeu provar de deixar-li els passos a la vista. Això us permetrà veure si troba més fàcilment per on començar.
1. Ajustos de l’entorn físic i sensorial
Per a un alumne amb sensibilitat al soroll, el brunzit d’un fluorescent o el soroll repetit de les cadires quan s’arrosseguen pot fer més difícil seguir una explicació. A un altre li pot molestar el reflex de la llum a la pissarra. Preguntar-li què el molesta i observar quan passa ajuda a triar quin canvi val la pena provar primer.
Il·luminació, ubicació i acústica a l’aula
Comença per un canvi petit i comprova amb l’alumne si li facilita la participació o li resulta més còmode seguir l’activitat.
- Ubicació de la taula. Si el pas constant de persones el distreu, podeu provar una taula més allunyada de la porta. A un altre alumne li pot anar bé seure en un lateral des d’on vegi bé l’espai i la pissarra.
- Il·luminació. Revisa els reflexos i els llums que fan pampallugues o que brunzeixen. Si hi toca el sol directe, prova de regular l’entrada de llum o de canviar l’orientació de la taula.
- Acústica. Els topalls de feltre poden esmorteir el soroll quan es mouen les cadires i les taules. Si l’alumne vol provar protectors auditius, acordeu en quins moments li van bé i comproveu que continua tenint accés a les instruccions i als avisos.
El racó de la calma i les pauses de regulació
Un espai tranquil pot ajudar a fer una pausa quan el soroll, el moviment o l’exigència de la tasca comencen a pesar. Acordeu amb l’alumne com pot demanar la pausa, on pot anar i què li facilitarà tornar. L’ús de l’espai és voluntari o acordat. L’alumne pot demanar una pausa abans que la sobrecàrrega sigui intensa.
A primària pot ser un racó tranquil dins l’aula amb materials que l’alumne hagi triat. A secundària, alguns adolescents troben més discret fer servir una targeta acordada amb l’equip docent per anar a un espai de referència. Assegureu-vos que sigui accessible i que la pausa no s’utilitzi com a càstig ni com una manera d’excloure l’alumne de l’activitat.
2. Adaptacions metodològiques i suport a les funcions executives
Les funcions executives intervenen quan planifiquem una tasca, recordem quin pas toca, organitzem el material o canviem d’estratègia. Els suports poden ser diferents segons l’activitat i el moment. Una seqüència que l’alumne pugui consultar pel seu compte li dona un punt de referència quan una consigna llarga o un canvi de pla li compliquen la tasca.
Estructuració temporal i espacial
Un horari clar i una manera d’avisar dels canvis poden ajudar a preveure què passarà.
- Agendes visuals. Tria el format amb l’alumne. Les fotos, els pictogrames, les paraules o un planificador setmanal serveixen si els pot consultar i entén quina informació li donen. Marcar què s’ha acabat i què ve després pot ajudar a canviar d’activitat.
- Organització dels espais. Assenyala on es guarda el material i quina zona es fa servir per a cada tipus de tasca, quan aquesta distinció ajudi a orientar-se.
- Anticipació dels canvis. Si se sap que hi haurà un canvi d’aula, d’horari o de docent, explica què canvia i què es manté. Per a les transicions del dia, prova un avís previ o un temporitzador visual si li és útil i ajusta el temps amb l’alumne.
Per triar entre una foto, un pictograma o una seqüència, pots consultar la nostra guia Suports visuals en l’autisme.
Claredat en les instruccions i desglossament de tasques
Quan s’encadenen diverses instruccions orals, a alguns alumnes els costa recordar tots els passos. Pensem en una consigna com ara «Traieu el llibre, obriu-lo per la pàgina 42, llegiu el requadre blau i feu els exercicis parells excepte el 6». La podem dividir en passos, deixar-la visible i fer servir un llenguatge directe.
Una llista visual pot ajudar l’alumne a reprendre la feina si perd el fil. Per exemple, en una tasca escrita es poden indicar quatre passos. Prepara el material. Realitza la tasca seguint les indicacions. Revisa el resultat. Lliura la feina al lloc acordat. Adapta la seqüència amb l’alumne i afegeix algun pas si necessita un recordatori més concret, com obrir el llibre per la pàgina indicada.
Comprova com s’ha entès la consigna. En un moment tranquil, pots preguntar «Em pots explicar què faràs primer?». L’alumne també pot assenyalar el pas o mostrar amb el material per on començarà.
3. Adaptacions en l’avaluació i el format dels exàmens
Abans de canviar una prova, convé identificar quin aprenentatge volem avaluar i quina barrera hi interfereix. Un estudiant pot conèixer bé el tema i necessitar un full amb més espai per orientar-se entre les preguntes. Si l’escriptura, el temps o l’expressió oral formen part de l’aprenentatge que s’avalua, qualsevol canvi de format ha de respectar el criteri aplicable.
- Disseny visual clar. Fes servir una tipografia llegible, deixa prou espai entre blocs i marca un lloc clar per respondre. Si una pregunta té diverses parts, les pots distingir amb lletres i deixar espai per a cada resposta.
- Consignes directes. Revisa les dobles negacions i les instruccions que acumulen diverses accions. Quan una pregunta demani definir, comparar i justificar, indica per separat què ha de fer l’alumne en cada apartat.
- Temps i pauses. Valora amb l’equip docent si convé ajustar el temps, permetre una pausa o fer servir un espai amb menys estímuls. Si es retiren exercicis repetitius, comprova que els que queden aportin prou informació sobre el criteri que s’avalua.
- Formats de resposta. Quan l’escriptura a mà suposa una barrera i la tasca ho permet, es pot valorar l’ordinador, un esquema, una demostració pràctica o una resposta oral, segons l’aprenentatge que es vol comprovar i les necessitats de la persona.
4. Moments poc estructurats al pati, al menjador i en les transicions
Per a alguns infants i adolescents autistes, el pati és un dels moments més exigents del dia. El soroll, les normes poc explícites d’alguns jocs o haver de decidir de pressa què fer poden dificultar la participació. Preguntar què els agradaria fer en aquella estona permet oferir alternatives sense limitar-los l’accés al pati.
- Opcions a l’esbarjo. La biblioteca, una aula de jocs de taula o un espai tranquil poden oferir un lloc per compartir interessos, jugar o descansar. Presenta aquestes possibilitats com a opcions i deixa que l’alumne pugui triar.
- Responsabilitats amb sentit. Sobretot a primària, els encàrrecs concrets i voluntaris, com ajudar a organitzar la biblioteca, preparar el material de plàstica o tenir cura de l’hort escolar, poden donar a l’alumne una manera de participar en una activitat compartida.
- Transicions pels passadissos. Si el timbre o l’aglomeració generen malestar, acordeu un recorregut o un moment de pas més tranquil, amb l’acompanyament que correspongui i sense perdre l’accés a les indicacions de la classe.
Al menjador, podeu mirar si a l’alumne li costa esperar a la cua, si el molesta el soroll o si té dubtes sobre on seure. Per exemple, anticipar la seqüència d’entrada o oferir un lloc amb menys soroll pot facilitar que l’alumne hi participi amb més comoditat, si és el que necessita.
Coordinació entre l’alumnat, la família i el centre
Hi ha alumnes que fan un esforç considerable durant la jornada i mostren el cansament quan arriben a casa. Una part d’aquest esforç pot passar desapercebuda a l’aula. Escoltar què explica el mateix alumne i contrastar-ho amb les observacions de la família i de l’equip docent ajuda a entendre què passa en cada entorn.
En una tutoria, porteu un exemple concret. En quin moment apareix la dificultat? Què ha ajudat fins ara? Acordeu un primer ajust, qui el facilitarà i quan el revisareu. Per valorar si funciona, tingueu en compte què explica l’alumne i si pot accedir a l’activitat amb més comoditat. Si hi intervenen professionals externs, acordeu amb la família i el centre com es coordinaran les seves aportacions.
Preguntes freqüents sobre les adaptacions escolars
Cal un certificat de discapacitat per demanar suports al centre educatiu?
A la tutoria es pot explicar quina barrera s’ha detectat i demanar que el centre valori suports educatius encara que no es tingui un certificat de discapacitat. A Catalunya, les mesures universals s’adrecen a tot l’alumnat. Quan calen suports específics o un reconeixement formal, el centre orienta sobre la valoració i la documentació que corresponguin.
Els ajustos d’accés fan baixar la nota?
Canviar la presentació d’una prova, permetre una pausa o ajustar l’espai de resposta no comporta una penalització pel fet de fer servir un suport. A l’educació bàsica a Catalunya, quan l’alumne té un PI, se l’avalua i se’l qualifica d’acord amb els criteris del pla. El PI no pot limitar per si mateix la qualificació.
Què podem fer si un adolescent prefereix que l’ajust sigui discret?
Parla-hi en privat per saber quina part del suport li incomoda i quina alternativa prefereix. Un format més clar per a tota la classe o un senyal discret acordat amb el docent poden ajudar. Reviseu plegats si l’ajust li resulta útil i còmode.
Puc demanar més temps en un examen o a les PAU?
Al centre pots demanar que es valori un ajust del temps o una altra mesura d’accés segons la necessitat i el tipus de prova. A Catalunya, les PAU tenen un tràmit propi. Si curses segon de batxillerat o l’últim curs d’un cicle formatiu de grau superior, pregunta-ho al teu centre amb antelació. Si et matricules per lliure, comprova el procediment de l’Oficina d’Accés a la Universitat i la documentació que correspon. Adaptacions a les PAU a Catalunya
Fonts de consulta
- Generalitat de Catalunya. Orientacions per al pla de suport individualitzat
- NICE. Recomanacions sobre suports i ajustos de l’entorn en infants i joves autistes
Necessiteu ajuda per concretar els ajustos al vostre centre?
Si al vostre centre costa convertir una necessitat detectada en una pauta que l’equip docent pugui aplicar, des de Charlando con TEA us podem acompanyar. El servei d’assessorament i coordinació amb centres educatius ofereix orientació sobre suports metodològics, accessibilitat i coordinació amb les famílies.
0 comentaris